MANIFEST

Després de més de trenta anys de la transició del nacionalcatolicisme imposat pel règim franquista cap a un estat que s’autoproclama aconfessional, l’església catòlica continua gaudint d’un tracte privilegiat i donant mostres d’una desorbitada influència en la conformació de les polítiques públiques.

L’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats. També es paga amb diner públic el sou dels bisbes i capellans, els professors de catolicisme de l’escola pública i gran part de la restauració i sosteniment de l'enorme patrimoni de l’església catòlica, el segon més gran de l’estat i benefactor de no pocs privilegis fiscals. L’església catòlica continua així -contra l’opinió manifestada per alguns sectors de base dels seus fidels- incomplint impunement i de manera reiterada el seu compromís d’aconseguir els recursos propis suficients per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, l’episcopat catòlic, emparat per les concessions de l’estat i utilitzant el seu enorme poder econòmic i mediàtic, no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals, alguns dels quals han estat conquerits després de continuades reivindicacions i esforçades lluites. De forma vehement s’erigeix en posseïdora del monopoli de la vida i la mort oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials, que -amb poques excepcions- prefereixen tancar els ulls i atribuir-ho a una campanya de desprestigi. Per altra banda, la seva obcecada defensa d’un únic model vàlid d’unió entre les persones, la família tradicional heterosexual, estigmatitza i criminalitza altres models familiars i les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

Aquesta ingerència continuada en els assumptes públics i personals es tornarà a posar de manifest durant la propera visita del màxim jerarca de l’església catòlica a Barcelona. És indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients.

Els que defensem els valors propis d’una societat laica i democràtica rebutgem el manteniment dels privilegis de l’església catòlica en el camp de la fiscalitat, de l’ensenyament i de tot allò públic i volem acabar amb la interferència constant en els nostres drets i llibertats. Per això, ens oposem a la visita del Papa a Barcelona. DEIXEM-NOS D'HÒSTIES: NOSALTRES NO L’ESPEREM!!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Fem que parlin els balcons!

Vols aprendre la tècnica de la serigrafia?
Vols participar en l'elaboració de les banderoles per rebre el Papa?
Vols passar una bona estona?
Vols realitzar-te com a Teresina?

Llavors, aquest divendres, 15 d'octubre, vine a l'Ateneu Popular de l'Eixample. A partir de les 19h, el taller. I més tard, pintxos i musiqueta.

T'hi esperem!

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)